Atzabeja

Composició lignit (tipus de carbó) Sistema cristal.lí Amorf
Duresa
2,5 a 4 Densitat 1,19 - 1,35
I. Refracció 1,640 1,680 Birefringència -
Pleocroisme
- Fluorescència -
Exfoliació
- I. Dispersió -
Fractura
concoidea Ratlla negra parda
Absorció: no és determinable

.
  • L´atzabeja dèu el seu nom a un riu de Turquia: El Gagas. Es d´origen orgànic. Es un carbó que es va formar al juràsic. La seva formació és la mateixa que la d´altres carbons: descomposició de plantes. Es pot dir que s´ha format per fusta que s´ha carbonitzat. El procés de carbonització és en dos parts: primer en la part exterior, en presència d´Oxigen i després, quan la fusta descomposta es queda enterrada o submergida en pantans; amb el temps i la pressió es va enriquint en Carboni a base de descomposicions anaeròbiques. Es presenta en làmines o masses planes, a vegades amb marques de la fusta de la qual prové.
  • Hi ha dos classes d´atzabeja: El dur, que és molt compacte i que ha perdut el porus, es pot polir molt bé i no perd la brillantor amb el temps i el tou, que no es pot polir tan bé i perd la brillantor amb el temps. També hi ha un tipus d´atzabeja que conté pirita o marcasita; aquest es pot trencar i no és adequat com a gemma.
  • Localitats a Espanya: Asturias: San Clemente de Quintuelles, Villaverde, Santa Cecilia de Careñes, San Félix de Olés. Teruel: de Montalban a Hijar. Granada: Fornés, Arenas del Rey
  • Imitacions: La Vulcanita (o ebonita). La Bakelita. La Resina Epoxi. Carbons. Andracita. Pissarra. Banya tenyida. Vidres. L´Onix. La Calcedonia tenyida
  • Els nostres atzabejes són naturals i no han sofert cap tractament.

Llista gemmes
Principal
Tornar a Atzabeja

Principal - Gemmes de la Península - Museu - Exposició - Llista de gemmes exposades - Jaciments - Tècnica - Disseny - Gemmes rares de la Península en venda - Gemas del món en venda - Autors - Galeria - Com comprar - Contactar amb nosaltres.

© Montse Bagué i Josep M. Serrano.Textes i fotos. Reproducció només amb previa autorització.